El dijous 23 de setembre farem la nostra sortida tutorial. Aquest curs ens toca anar a la Mola.
El conjunt muntanyenc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac te la consideració de Parc Natural Provincial, està gestionat per la Diputació de Barcelona i constitueix un paratge natural i paisatgístic protegit, amb preservació dels seus valors , naturals i monumentals o arquitectònic.
L'accés més fàcil i planer al monestir és el que parteix de la carretera de Terrassa a Matadepera per Can Robert, uns tres quilòmetres i mig després d'haver passat Matadepera; a mà esquerra hi ha una pista, força practicable amb cotxe, un cop arribat a Can Robert; cal continuar pel costat esquerre; des d'aquí hom arriba a Can Pobla (poc menys de tres quilòmetre) , on cal deixar el cotxe i continuar a peu per un corriol, força ben senyalitzat, que porta fins al cim de la Mola i al monestir.
El camí que puja fins al monestir, just abans de la darrera estricada que mena al cim de la Mola, passa per I'indret anomenat Hort deIs Monjos, petit i planer bosc d'alzines, de nom ben evocador, on hi ha el que possiblement fou el camí medieval pel qual s'accedia des del monestir a I'esmentat hort, prop del qual brolla la font més alta del Vallès. Aquest camí, amb esglaons, és empedrat amb palets de riu; en part és excavat a la roca, i forma la canal que s'enfila pel cingle.
La part més alta de la muntanya, la Mola, és formada, a migdia, per un conjunt de feixes, actualment abandonades, que en el seu moment devien formar els camps de conreu del monestir. Els cantons del nord i de llevant, per contra, no tenen feixes, cara els forts pendents no ho permeten o I'erosió s'ha endut les que hi devia haver. Al nord del monestir, enmig de I'herba, hi ha el camí que davalla de la Mola fins a la canal del Drac
En general des del punt de vista geomorfològic es pot dir que "Sant Llorenç del Munt és un relleu modelat sobre una de les masses de conglomerats eocènics que s'adossen en les voreres de la Depressió Central. Aquestes roques estan formades per palets de riu de tamanys variats". Aquesta roca, conglomerada, que forma el conjunt de la muntanya I'anomenat pinyolenc, amb el qual fou construït el conjunt d'edificis. El modelat de la muntanya forma cingles arrodonits, totalment desproveïts de vegetació, que es concentra en les valls i els pocs indrets on I'acumulació de terres permet que creixin els pins i les alzines, arbres que, juntament amb la roca nua, defineixen el paisatge de Sant Llorenç tant semblant, morfològicament, amb el del proper massís de Montserrat.
Els tutors us animem a carregar la motxilla amb el dinar, la cantimplora o ampolla d'aigua, la càmera de fotos i amb moltes ganes de passar-ho bé i compartir les estones que tindrem al llarg del camí amb els companys i companyes.
Si voleu saber més sobre La Mola podeu clicar aquí.
Què, us mola?
